El Passeig de la Vergonya de Barcelona

Article Publicat a La Independent 

 

El PASSEIG DE LA VERGONYA s’emmarca dins la campanya de sensibilització dels “16 dies contra la violència de gènere”. Amb els 60 testimonis i casos de dones i nenes que estaran recollits al cèntric Portal de l’Angel de Barcelona des del 29 de novembre i durant 5 dies, el PASSEIG DE LA VERGONYA es converteix en una passarel·la que intenta reflectir les diverses violències exercides sobre les dones arreu del món. 

La presentació i inauguració d’aquest PASSEIG DE LA VERGONYA el dijous 29 a les 19 hores al Portal de L'Angel va estar a càrrec de María Luisa García, Montse Pineda i Francina Vila i Valls, Regidora de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona.

Denunciar i sensibilitzar sobre la violència masclista

Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona (25 de novembre), el Passeig consistirà en un espai de sensibilització al carrer, com a antítesi del Passeig de la Fama, on s'exhibiran els noms dels prop de 60 casos i testimoniatges reals de dones que han sofert violència de gènere en 28 països (inclòs Espanya). 

Aquesta campanya de sensibilització i denúncia es impulsada per les ONGs Creación Positiva i Red ACTIVAS -entitats que treballen pels drets sexuals i reproductius i la igualtat-, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, les qui coincideixen en la importància de recordar a les dones que han sofert violència, per no oblidar que segueixen sent necessaris els programes de prevenció de la violència, lleis, protocols, serveis i programes duts a terme per moviments de dones i feministes, els qui van anar les primeres a fer front a la violència. No obstant això, aquests i altres programes s'estan veient seriosament afectats per les retallades en el finançament de projectes de Cooperació.

60 casos i testimonis de 28 països

Feminicidi, maltractament físic i psicològic per la parella, violència sexual en conflictes armats i crisis humanitàries, violència obstètrica, violència política, pràctiques tradicionals nocives i lleis discriminatòries, execucions i críens d’honor son el marc per contar la situació global de les dones: la violència masclista, és la principal causa de mort entre les dones d’entre 15 i 44 anys arreu del món, per sobre de la suma de morts provocades pel càncer, la malària, els accidents de trànsit i les guerres. Es aixi com fins a un 70 per cent de les dones i nenes de tot el món pateixen violència física i/o sexual, el que significa que tres de cada quatre dones al món han patit o patiran agressions físiques o sexuals al llarg de la seva vida a mans d’un home conegut o desconegut. A Sud-àfrica -com a exemple-, una dona és assassinada cada sis hores per la seva parella. A Guatemala, cada dia són assassinades dues dones com a mitjana. Als EUA, un terç de les dones assassinades cada any ho són a mans de les seves parelles. A Hondures, l’any 2009 es van registrar 405 feminicidis, 267 més que l’any 2004.  

Les violacions són un instrument de guerra freqüent en els conflictes armats. Tant a les guerres com a les crisis humanitàries, no tan sols augmenta la vulnerabilitat i l’exposició a les situacions de violència, també la impunitat dels agressors. A més, en aquests contextos hi ha manca d’atenció sanitària i psicològica per a tractar les seqüeles d’aquestes violacions. Algunes dades: A la República Democràtica del Congo s’han documentat des de 1996 almenys 200.000 casos de violència sexual, la majoria contra dones i nenes. Actualment, a la província de Kivu Meridional d’aquest país, els centres de salut reporten diàriament un promig de 40 dones víctimes de violacions.  

A Sierra Leone entre 50.000 i 64.000 dones desplaçades internament han informat haver sigut objecte sexual per combatents armats.  

S’estima que entre 250.000 i 500.000 dones i nenes van ser violades durant el genocidi de Ruanda l’any 1994.  

Els testimonis:  

• Mercedes (80 anys. Espanya). El seu marit la matà a garrotades.
• J. A. (24 anys. Lituània). Mor asfixiada pel seu xicot.
• Malina M. (26 anys. Bulgària). Rep una ganivetada per part de la seva exparella.
• Victoria S. (36 anys. Bielorússia). Assassinada pel seu ex marit i abandonada a la cuneta d’una autopista.
• M. R. E. (26 anys. Bolívia). Degollada pel pare dels seus dos fills.
• T. (36 anys. Rússia). Rep una ganivetada per part del seu company sentimental
• Mayra A. (24 anys. Equador). Assassinada per arma blanca al llit del seu agressor.
• Alícia Y. (Equador). Mor desagnada a causa d’un tall al coll provocat per la seva parella.
• Fatna (30 anys. Marroc). Assassinada per arma blanca pel seu espòs.
• Mercedes G. (36 anys. Espanya). Mor apunyalada junt al seu fill a mans del pare d’aquest.
• Farida B. (Marroc). Apunyalada pel seu marit quan es trobava en tràmits de separació.
• Mercedes M. (58 anys. Espanya). Cremada viva pel seu marit.
• Kondé B. (35 anys. Mali). Ha sofert violència i amenaces de mort per part del seu espòs durant els seus 13 anys de matrimoni polígam.
• Teopolina Alweendo (27 anys. Namíbia). Durant el segon any de matrimoni començà a ser maltractada pel seu marit, qui es negava a utilitzar preservatiu i finalment li va transmetre el VIH.
• Isabel (30 anys. Espanya). Maltractada psicològicament per la seva parella durant 11 anys. “Em vaig obligar a fer una gran riallada després de més de deu anys sense fer-ho”.
• Djaba S. (43 anys. Mali). Repudiada i víctima de violència física per part del seu marit. Ara s’enfronta a ell al jutjat per aconseguir la custòdia dels seus fills.
• Carmen (38 anys. Espanya). Maltractada durant 14 anys pel seu marit, el seu “gran amor”. “La lluita diària és pels seus fills”.
• Hassia Issa (40 anys. Níger). Va patir lesions i greuges per part del seu marit, qui es negava a contribuir als costos del manteniment de la llar.
• Natàlia (35 anys. Espanya). Maltractada psicològicamente durant nou anys i colpejada, torturada i violada durant els últims tres. “La distància va facilitar la meva cura”.
• Katuna S. (32 anys. Namíbia). Va sofrir maltractament per part del seu marit durant anys, qui a més li va transmetre el VIH. Analfabeta i pobra, va morir d’inanició i debilitat quan anava camí de l’hospital.
• Marina (34 anys. Espanya). Maltractada psicològicament i físicament per la seva parella durant més de dos anys. “He trobat la dignitat que ell em va llevar”.
• M. D. (13 anys. Senegal). Embarassada després d’una violació perpetrada por un veí de 60 anys.
• Lucía S. (26 anys. Namíbia). A causa de la infertilitat del seu espós, va ser obligada per aquest a tenir relacions amb un altre home per quedar-se embarassada. Després de donar a llum dos bessons es va adonar que ella i els nadons tenien VIH.
• Marcela G. (44 anys. Mèxic). La seva filla, discapacitada intel·lectual, es va quedar embarassada amb 17 anys arran d’una violació.
• Aissa Saadé (10 anys. Níger). Va contreure el VIH després d’haver sigut violada de forma regular pel marit de la seva tia. Ara viu en un centre d’acollida per a persones que viuen amb VIH.
• N. D. (28 anys. Senegal). Discapacitada intel.lectual i òrfena de pare i mare. Es queda embarassada després de ser violada per un home de 35 anys.
• Blanca V. (46 anys. Mèxic). Després de ser violada per un taxista es va quedar embarassada. No va denunciar el seu agressor per por a l’estigma social i a la indiferència de la policia.
• Susana D. (33 anys. Namíbia). Forçada a casar-se amb un home polígam. Esclava sexual i sense dret a l’herència després de la mort d’aquest. “Després de servir-lo durant anys, em vaig quedar sense res”.
• D. D. (9 anys. Senegal). Violada per un senyor de 50 anys que freqüentava casa seva. Encara està pendent de la sentència dels tribunals.
• Graciela H. (24 anys. Mèxic). Es queda embarassada del seu pare després de ser violada en repetides ocasions per ell. És obligada a tenir el nadó, ja que el cas es va considerar “incest” en comptes de “violació”.
• A. F. (8 anys. Senegal). Abusada sexualment per un conegut de la família.
• Enisa Salcinovic (51 anys. Bosnia-Herzegovina). Va viure l’any 1992 en un camp de concentració, on va sofrir reiterades violacions per part dels soldats servis. Després va ser deportada. Va aconseguir treure endavant els seus dos fills i ara lidera una ONG que atén les dones víctimes de la guerra dels Balcans.
• Pascaline (21 anys. Haití). Violada en un campament on es va refugiar després del terratrèmol que va assolar el país.
• Zaina (14 anys. República Democràtica del Congo). Refusada per la seva família després de ser violada per un soldat d’una milícia.
• Juliana Dos Santos (26 anys. Timor-Leste). Expulsada del seu país després de ser brutalment violada per un militar l’any 1999 quan tenia 15 anys.
• C. B. (23 anys. Sierra Leone). Segrestada per militars l’any 1999 i esclavitzada sexualment durant tres anys. Ara treballa en una ONG i participa en debats radiofònics per ajudar a altres víctimes de violència sexual.
• P. Y. (28 anys. Libèria). Obligada a lluitar com a “nena soldat” als anys 90. Ara treballa com a fustera.
• Mariam Rawi (37 anys. Afganistan). Fa classes a escoles que es troben dins dels campaments de refugiats del seu país. “Els fundamentalistes de tots els bàndols han comès crims inhumans i violacions a les dones”.
• Ndapandula Londo (28 anys. Namíbia). Al cinquè mes d’embaràs el seu marit la va començar a violar. Va patir la transmissió del VIH i la sífilis. El nadó va néixer malalt i va morir a les poques setmanes de vida. “No li deia res per por a què em fes fora de casa”.
• Juana Quispe (Bolívia). Després de ser elegida alcaldessa del seu poble pateix pressions psicològiques i amenaces de mort pels seus propis companys de partit, qui acaben cremant casa seva.
• Anna Leah (42 anys. Filipines). Tractada públicament de “lesbiana que odia els homes” per un funcionari del govern. “No vaig elegir ser una activista. Va ser una cosa que simplement no vaig poder impedir davant la justícia”.
• Martha Pofueco (Bolívia). Assetjada i segrestada després d’haver sigut elegida regidora de la seva comunitat.
• Vivian Imogbo (24 anys. Nigèria). Va patir la mutilació genital als 12 anys. “Encara avui dia sento formigueig i sagno sovint”.
• Djamila Oumarou (13 anys. Níger). Va escapolir-se de casa junt a la seva mare per evitar veure’s obligada a casar-se amb un altre home. La seva mare ha sigut repudiada pel seu pare i ambdues han rebut amenaces per part de la policia.
• Sidibé B. (27 anys. Mali). Amenaçada de mort i víctima de tot tipus d’humiliacions per part del seu marit. Va ser obligada a casar-se amb 16 anys i ara té quatre fills.
• Rose (15 anys. Libèria). Va donar a llum després de ser obligada a casar-se amb un home desconegut pels seus veïns d’una altra regió. “A la meva comunitat em menyspreen perquè pensen que sóc una prostituta”.
• Fatoumata D. (42 anys. Mali). Ha patit violència física i verbal per part del seu marit. Porta 24 anys casada en un matrimoni polígam.
• Sitan D. (34 anys. Mali). Repudiada pel seu marit després d’un any de matrimoni.
• Awa D. (23 anys. Mali). Ha patit violència verbal, amenaces de mort i repudi per part del seu marit i la seva madrastra. Intenta sobreviure amb els seus fills com pot.
• Asha Ibrahim (23 anys. Somàlia). Lapidada per adulteri.
• Dua Khalil (17 anys. Iraq). Apedregada per emparellar-se amb un home d’una altra religió.
• Mukhtaran Bibi (38 anys. Pakistan). Violada per 11 veïns per castigar “l’ofensa” d’un dels seus parents.
• Ameneh Bahrami (30 anys. Iran). Cremada amb àcid per haver refusat un home.
  • Teresa (64 anys. Espanya). Assassinada a tirs pel seu marit.
  • M. S. P. (34 anys. Bolívia). Asfixiada en un hostal per la seva parella.
  • S. T. (53 anys. Argentina). Trobada morta amb ferides al coll després d’haver sigut assassinada per la seva parella.
  • Fàtima (25 anys. Argèlia). Assassinada d’un tir per la seva exparella.
    
    
     Escrit per Fabiola Llanos - Creación Positiva / Redacció La Independentdijous, 29 de novembre de 2012 11:09

Ciclo de debates Madrid-Barcelona "Representaciones artísticas y culturales de las experiencias de las mujeres"

Clásicas y Modernas impulsa un nuevo ciclo de debates, el tercero, de Mujeres y cultura: El debate pendiente 3. 

En esta ocasión, el tema será "Representaciones artísticas y culturales de las experiencias de las mujeres" (autobiografía, memoria histórica, sexualidad, maternidad). 

En Barcelona se celebrarán en el Col.legi de Periodistes y la Casa Elizalde los días 3, 4 y 5 de diciembre.

En Madrid y en La Casa Encendida los días 10, 11, 12 y 13, también de diciembre. Abajo tenéis el programa.

Adjuntamos el programa en PDF.

Versión Castellano
  
Versió en Català

"Danys intencionats" Psicologia social de la comunicació sobre la "maldat"

Mª Àngels Viladot i Presas

Article de Mª Àngels Viladot, publicat a la Revista l'ESPILL,Num. 41, 2012.

La Dra. Maria Àngels Viladot i Presas és Professora consultora i Tutora Institut Internacional de Postgrau Estudis de Ciències de la Informació i Comunicació Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació Universitat Oberta de Catalunya www.uoc.edu.

A continuació, podeu llegir l'article en aquest PDF.

Anàlisi de conclusions dels Programes Electorals del 2012

La Fundació Maria Aurèlia Capmany ha realitzat una anàlisi dels diversos programes electorals (que podeu veure a l'especial de La Independent:25N Eleccions Catalanes 2012) i n'ha extret unes conclusions que podeu llegir tot seguit.

(Article publicat a la La Independent )

Anàlisi dels programes electorals

Les formacions polítiques que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya recullen als seus programes propostes de construcció social i nacional a Catalunya.

Les dones constituïm més de la meitat de la població, però malauradament només tenim representació en una cinquena part de les decisions polítiques.

Aquesta dada és força reveladora, sobretot ara que ens trobem immerses en un moment històric per a totes nosaltres atès l'escenari econòmic i social que ens volen imposar i les reivindicacions, socials i nacionals, així com les perspectives electorals que trobem. Un escenari en el qual la meitat de la ciutadania té nom de dona i, en canvi, segueixen oblidant-se de nosaltres en el fragor dels diferents debats, econòmics i socials. Una no gens menyspreable dada és la data electoral: 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista, en canvi poc se’n parla d’aquesta violència, tenint en compte que Catalunya hi ha 11 dones mortes durant el que portem d’any i això representa un 27’5% del total de dones mortes a l’Estat espanyol.

Estem assistint a una regressió dels petits avenços aconseguits en l’assoliment de la igualtat real:

- drets econòmics

- drets socials

- drets polítics

Aquesta regressió s’està justificant sota l’excusa de la crisi i les noves polítiques d’austeritat. En els debats als que assistim s’estan oblidant de:

Les taxes de desocupació femenina

Les dificultats de conciliar ates el nou marc jurídic laboral on es penalitza més a les dones

La regressió en la xarxa de serveis públics: escoles bressol, menjadors escolars, serveis d’atenció a les persones dependents.

Expulsió del sector públic orquestrat amb la nova regulació

En definitiva, el cicle vital, l’accés a l’educació, la posició dins del mercat laboral, la forma de família, els usos del temps i l’existència de persones dependents dins la llar determinen el nivell d’ingressos de les persones, i per tant la seva qualitat de vida. D’aquesta forma, les polítiques de contenció de la despesa pública d’una banda i d’altre el redisseny que s’està efectuant de nostre ordenament jurídic laboral, té, clarament, unes destinatàries diana: LES DONES

Donada aquesta regressió és força revelador analitzar i investigar , quines són les propostes que els diferents partits polítics que es presenten als proper comicis electorals del 25 de novembre, realitzen en clau de gènere. Si tenim en compte que els programes electorals dels diferents partits politics es configuren com la planificació general de la futura acció de govern. En definitiva, el seu full de ruta, el model de país que es vol implementar. Un model de país que hauria d’estar inspirat en la consolidació de la igualtat real i efectiva de les dones.

Cal destacar que en tots els casos es presenten propostes en clau de gènere però la transparència dels programes de les formacions no és una realitat en tots els casos.

L’accés al programa no ha estat fàcil en algunes formacions que han destacat més les grans consignes que no pas un programa detallat.

Per altra banda, tot i que a les llistes electorals hi hagut un avenç important en el nombre de dones que formen part de les diferents candidatures si féssim una anàlisi acurada de les mateixes veuríem que es compleix la reforma de la llei electoral introduïda per la Llei d’Igualtat, Llei Orgànica 3/2007 de 15 de març, normalment des dels límits a la baixa i sense superar els límits.

Tanmateix a les llistes es detecta una gran renovació de les mateixes tot i que, en la majoria de casos afecta bàsicament a les dones, sense que hi hagi canvis significatius en el cas dels homes.

Hem portat a terme un buidatge de les propostes electorals que tot seguit analitzarem. Al llarg d’aquesta recopilació us adjuntem els programes electorals dels diferents partits polítics en relació a les seves propostes sobre la implementació de les polítiques de dones.

Per això prendrem com a referència el programa electoral de cada formació política . La classificació de les seves propostes es realitzarà a partir dels següents ítems :

 Politiques de Dones

 Implementació del principi d'igualtat en el món del treball

 Educació

Violència de masclista

Pobresa femenina

Salut de les dones

Igualtat i no discriminació per raó d’orientació i/o identitat sexual

FMAC

CONCLUSIONS

Podem destacar que en la majoria de programes no s’aplica de forma clara la transversalitat de les polítiques de dones. Quan es parla de la mateixa es fa de forma genèrica però en pocs casos s’ha desenvolupat un programa detallat que avali dita transversalitat.

Segons els ítems analítics que proposem, malgrat la declaració de voluntats de l’aplicació transversal de polítiques de dones, aquestes només es tenen en compte en tots els programes en alguns àmbits, sense que es contempli d’una forma clara els criteris d’avaluació de les polítiques transversals elaborats pel Consell d’Europa i que té en compte la multiplicitat de causes que afecten la discriminació.

No deixa de ser curiós que en un moment de crisi econòmica i amb un alt nivell d’atur a Catalunya, l’aposta dels diferents programes segueix sent tímida pel que fa a propostes en l’àmbit del treball productiu. S’’ha fet un petit avanç en el reconeixement del paper de les dones al mercat laboral però no es visualitzen propostes per superar les discriminacions existents: retributives, d’accés, carrera professional...

Només en dos dels programes es fa un reconeixement explícit del treball reproductiu i de cura lligat tradicionalment a les dones, tot i que en la majoria dels casos es parla de corresponsabilitat en el desenvolupament d’aquest treball.

La coeducació com a base per a la construcció d’una societat més lliure i un desenvolupament social, polític, econòmic, cultural... amb una real igualtat d’oportunitats no es recull a tots els programes, només 3 candidatures ho recullen. De fet, l’educació no és un àmbit de propostes comú en els diferents programes analitzats.

En l’àmbit de salut no es recullen qüestions fonamentals com el dret al propi cos en la majoria de programes. Massa vegades es limita el tema de salut d eles dones a l’àmbit sexual i reproductiu però en aquest cas, a banda de no contemplar una salut més global, ni tan sols es parla de salut sexual exceptuant 3 candidatures que clarament aposten per programes de prevenció i el lliure dret a decidir sobre el propi cos de les dones.

El pressupost és la base de les polítiques públiques, la majoria de les propostes programàtiques no recullen la perspectiva de gènere en els pressupostos, fet que dificulta l’execució real de la transversalitat.

La participació de les dones en les polítiques públiques segueix sent un àmbit tancat a propostes molt genèriques en l’àmbit d’una participació àmplia i democràtica de la ciutadania però sense tenir, en la majoria de programes, propostes i anàlisi que facilitin la incorporació de les dones a espais de participació política, econòmica, social, educativa, cultural...

En gairebé tots els programes s’obvia la necessitat d’avaluació de les polítiques transversals de gènere, sent aquesta una peça fonamental de l’avenç de les polítiques públiques.

(1). La Transversalitat de Gènere va ser assumida per Nacions Unides el 1995 en el marc de la IV Conferència Mundial sobre les dones i pel Consell d’Europa el 1999

"Un nuevo modelo de sociedad"

Imatge de "SinGENEROdeDUDAS"

Des de Feministes de Catalunya volem posar en valor aquest magnífic vídeo de la companya feminista, Carmen Castro, economista i experta en polítiques de gènere a nivell europeu. És impulsora del projecte "SinGenerodeDudas" Economia del coneixement.

Qui va dir que un altre món no és possible? Aquí en tenim una bona mostra.

"Un nuevo modelo de sociedad" Publicat a la Tv de Attac. "Otra televisión"

Comunicat Feministes de Catalunya

Nota de Feministes de Catalunya als partits polítics

#25N 

“Exigim als partits polítics que deixin enrere el sexisme”

Des de Feministes de Catalunya volem manifestar als i a les representants dels diferents partits polítics la nostra perplexitat i indignació pel fet que al debat de TV3 es fes servir un llenguatge sexista (oblidant constantment un llenguatge inclusiu) i no s’abordessin les polítiques de gènere. Especialment greu ens va semblar que no es fes referència a la xacra de la violència de gènere (el 27,5% del total de dones mortes per aquest motiu a l’estat espanyol ho han estat a Catalunya). I molt més, encara, tenint en compte el fet que les eleccions es fan el Dia Internacional contra la violència envers les dones.

Sabem que la majoria de partits porten propostes feministes als seus programes. Amb tot, no n’hi ha prou amb això ni amb parlar-ne als actes de campanya dedicats a les dones. Perquè siguin creïbles, cal portar aquestes propostes als actes generals.

D’altra banda, també ens va sorprendre que, des del debat plantejat per TV3, no es fes cap pregunta en aquest sentit.

Les dones no som un col·lectiu: som la meitat de la població. I les propostes de gènere no ens afecten només a nosaltres, sinó a tota la ciutadania.

Esperem que en els dies que resten de campanya s'esmenin aquestes mancances i en els actes dels partits es faci referència a les necessitats i reivindicacions tantes vegades formulades per les dones.

Dades de contacte:

feministesdecatalunya@gmail.com

@FeministesCAT