 |
| Elisenda Roca |
És ben curiós que, per segles que passin, hi ha estereotips que es mantenen arrelats amb una força digna de Hulk.
Nenes de rosa, nens de blau; nenes princeses, nens guerrers; nenes dolces, nens forts; nenes nines, nens armes; nenes bledes, nens badocs. Femení i masculí, ¿sinònims de feblesa i fortalesa? ¿Per què sembla que a alguns pares i mares els faci gràcia abocar les seves criatures cap a aquests estereotips? “M’ho demana ella, o ell”, responen. ¿Voleu dir?
De petita, era freqüent escoltar a alguns adults dir d’una nena a qui li agradava enfilar-se als arbres, o jugar a futbol, o detestar les faldilles: “Aquesta nena és un cavallot!” O d’un nen poc mogut, més interessat en llegir que a donar coces a una pilota: “Sembla una nena”.
Fa temps us vaig parlar d’una sèrie argentina que causava furor entre moltes nenes de mig món. Aquí es va poder veure per Disney Channel i va ser tot un èxit. Es deia “Patito feo” i, com en el conte infantil, tractava de tranformar la lletjor en bellesa. Però no d’un suposat ànec que finalment resultava ser un cigne, sinó d’una nena lletja que, un cop trets el corrector dental, les ulleres de mister Magoo, les trenes tibants i un vestuari volgudament ridícul, la convertien en una suposada líder de la bellesa. Patito tenia una rival anomenada Antonella, la triomfadora, la princesa de l’institut, la reina de l’estil i el glamour, una petita i sexy Beyoncé, pintada com una porta, que la menyspreava cantant: “Mira una fea, aquí hay otra fea. Aquí no pueden entrar”. Naturalment a la lletja li preocupaven els estudis; a la guapa, el maquillatge i la roba de moda. Totes dues estaven enamorades del mateix noi, un pusil·lànime que es deixava manipular pel grup de les guapes malvades. Un paper ben galdós el del noiet. La sèrie, protagonitzada per adolescents, era seguida al nostre país per nenes de cinc i sis anys en amunt.
Potser vaig equivocada però, estem segurs que als tres anys, ¿ja volen maquillar-se, tenyir-se, fer-se la pedicura i la manicura, i aprendre a fer desfilades de moda?
Mireu aquest reportatge de Canal Sur sobre “Princelandia”. Com diu l’experta de la perruca rosa (sí, sí, rosa, no rossa): “Están aquí para que sepan que hay que cuidarse”. Res a veure amb voler disfressar-se per Carnaval, sinó amb aprendre un model que quedarà enquistat per sempre més en els seus caparronets. Feu atenció quan la reportera pregunta a una nena: “¿Por qué has venido aquí?”. La nena no sap que respondre i l’excitada reportera respon per ella: “¡Porque quieres ser una princesa!”
Deixem que les criatures siguin criatures i ja decidiran quan siguin grans si volen tenyir-se, maquillar-se, pintar-se les ungles, tatuar-se o foradar-se amb piercings. No maquillem la seva infantesa, no les fem créixer abans d’hora.
Article d'Elisenda Roca, periodista i presentadora de programes de TV , Publicat a Ara criatures
No hay comentarios:
Publicar un comentario