miércoles, 25 de julio de 2012

NI UN PAS ENRERA AVORTAMENT LLIURE I GRATUïT


Feministes de Catalunya participa plenament a la Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït.


Us emplacem a participar de manera valenta i determinant en aquesta campanya i en la primera de les accions en bloc. Si totes les dones anem juntes per la defensa dels nostres drets podem canviar les coses. 

Suma't i ajuda'ns a aturar les polítiques regressives dels governs conservadors que amaguen una intenció clara d'un nou retrocés en els drets i les llibertats de les dones.

DISSABTE 28 A LES 11.30 HORES A LA RAMBLA DEL RAVAL. FEM UN BLOC FEMINISTA A LA MANI PER LA DFENSA DE LA SALUT.

"SI ENS TALLEN ELS NOSTES DRETS ENS TALLEN LES NOSTES VIDES"

EL DRET DE LES DONES A DECIDIR. NI UN PAS ENRERA AVORTAMENT LLIURE I GRATUïT

El darrer anunci del ministre Gallardón per a restringir l'avortament en cas d'anomalies fetals és hipòcrita i pervers. Satisfà una part del seu electorat i, sobretot, als lobbys de pressió mal anomenats provida. 

Però, xoca contra la realitat quotidiana de tantes dones que avortem i hem avortat, i que ho continuarem fent, per motius diversos, però amb un element. 

Recordem que la maternitat no és obligatòria. Que les dones decidim.


Recordem les demandes de la Campanya: 

Que l’avortament voluntari surti del Codi Penal
Que la llei reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida
Que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic.
Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, entre els que trobem:
Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois.
Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.

Enllaços a material de la campanya:

Nota de Premsa 
Manifest de la Plataforma Pel Dret a la Salut

Per a qualsevol informació sobre la campanya, accions i altres activitats relacionades us podeu posar en contacte:
Campanya pel Dret a l'Avortament
Telèfon 934127161

viernes, 13 de julio de 2012

Feministes de Catalunya presenta la Carta Oberta al Conseller Ferran Mascarell


Imatge cedida per Kim Manresa
 (Gemma Lienas, Lluïsa Julià i Mª Àngels Cabré)

Dimarts dia 10 de juliol va tenir lloc a l’ATENEU BARCELONÈS la presentació de la Carta oberta al Ferran Mascarell que amb el títol PER UNA CATALUNYA PARITÀRIA ha promogut el nostre Grup de Cultura.

Va comptar amb l'assistència de gairebé 40 persones, entre les quals hi havien representats de la premsa, representants d’associacions de dones com ara Clásicas y Modernas (Associació per a la Igualtat  de Gènere en la Cultura), CIMA (Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales) i MAV (Mujeres en las Artes Visuales), i un bon grapat de signant de la carta.

Lluïsa Julià va fer la presentació, Gemma Lienas va parlar de Feministes de Catalunya com a coordinadora de la nostra plataforma i Mª Àngels Cabré, representant del Grup de Cultura, va fer un resum de les intencions de la carta i de les propostes que l'acompanyaven. Va cloure l’acte la lectura que l’actriu Montse Alcoverro va fer tant la carta com de la llarga llista de noms de dones que l’han subscrita.

Al dia següent, 11 de juliol, el Grup de Cultura va lliurar la carta al Conseller de Cultura Ferran Mascarell. La carta anava acompanyada d’un document amb xifres i propostes concretes, així com de les 200 signatures, a les qual es va afegir el suport d’una quinzena d’associacions. Va ser l’oportunitat de transmetre-li la nostra seriosa preocupació per la desigualtat existent a Catalunya en els diferents àmbits culturals.

El Conseller es va mostrar molt receptiu, com esperàvem del seu talant dialogant, i ens va assegurar que encarregaria l'informe amb les dades exactes de la nostra situació, que és el primer pas que li demanem per poder instar l’Administració a prendre mesures per reparar una realitat a aquestes alçades injustificable i que confiem que aviat comenci a albirar un futur millor.
Adjuntem més informació:

-Accés a tots els articles i notícies publicades, en aquest Enllaç




jueves, 12 de julio de 2012

Carta Oberta al Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya , Ferran Mascarell



LES DONES DE LA CULTURA CATALANA DEMANEN AL CONSELLER MASCARELL UN ESFORÇ PER COMBATRE LA DESIGUALTAT DE GÈNERE EN L’ÀMBIT CULTURAL

CARTA OBERTA AL CONSELLER DE CULTURA DE LA GENERALITAT: <PER UNA CATALUNYA CULTURAL PARITÀRIA>

Barcelona, 11 de juliol del 2012


Benvolgut,

Les sotasignades, dones que exercim professionalment en sectors com la literatura, les arts escèniques, la música, les arts plàstiques i visuals, els mitjans de comunicació, les ciències humanes i socials, la gestió cultural, la docència i la recerca, i que contribuïm amb tenacitat i entusiasme a fer del nostre un país capdavanter en la creació artística i cultural, ens adrecem a vostè per transmetre-li la nostra preocupació per la flagrant desigualtat de gènere que encara persisteix en la cultura catalana, en totes i cadascuna de les seves manifestacions.

N’hi ha prou a fer un cop d’ull als cicles culturals, festivals, programacions teatrals, sales cinematogràfiques, museus, suplements culturals, catàlegs editorials o aparadors de llibreries, per advertir un panorama clarament androcèntric en què la presència de les dones és testimonial, anecdòtica i, en ocasions, fins i tot inexistent. Ens hem molestat a analitzar les activitats dels més destacats centres públics que depenen de la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments de Catalunya, així com l’atenció que rebem per part de les empreses privades que participen de la vida cultural, i la falta de paritat és tan notable que ni es correspon al nostre talent, demostrat amb escreix, ni a la tasca que desenvolupem, persistentment menyspreada.

La cultura d’un país com Catalunya no pot menystenir el cinquanta per cent de les seves agents ni considerar-les simples comparses d’una cultura feta per homes. Més enllà de simple mirall de la societat, la cultura n’és el seu motor i en projecta el futur. És per això que no ens podem permetre construir un imaginari col·lectiu en què la sensibilitat de les dones i el seu univers no trobin representació suficient, de la mateixa manera que no podem llegar a les generacions futures una cultura incompleta i esbiaixada com la que nosaltres hem heretat.

Així mateix no podem entendre que, lluny d’inquietar els poders públics, aquesta notòria discriminació sigui acceptada amb normalitat. Fins i tot l’”Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts a Catalunya 2011”, realitzat pel CoNCA, no fa en cap moment referència a la minsa participació de les dones en els diferents àmbits culturals ni reflexiona sobre la desigualtat notòria que pesa encara en la seva participació. Per contra, l’“Informe” posa en relleu que la cultura “contribueix a augmentar el capital social i simbòlic d’una col·lectivitat”. Davant aquest panorama construït sobre les perilloses bases de la segregació, ens preguntem quina classe de ciutadania estem construint si les manifestacions de la nostra cultura són majoritàriament masculines.

Tot i l’existència d’una llei que recull l’obligació per part de les institucions públiques de vetllar per la igualtat (Llei Orgànica 3/2007 aprovada al Parlament Espanyol el 22 de març), no veiem per enlloc cap preocupació ni interès per complir-la. Volem recordar-li que en el Títol II, Article 26, aquesta llei obliga a “promoure la presència equilibrada de dones i homes en l’oferta artística i cultural pública”, i que la llei també afirma estar destinada a aconseguir “la igualtat efectiva entre dones i homes en la creació i producció artística i intel·lectual”. Lamentablement la realitat, feta amb xifres i dades de fàcil verificació, està ben lluny d’aquest equilibri de gènere que la llei prescriu.

Considerem que l’incompliment d’aquesta llei és especialment greu en les institucions públiques o participades públicament, institucions que estimem i sentim nostres, i en el dia a dia de les quals aspirem a participar en igualtat de condicions. Volem insistir que la gestió cultural pública està al servei d’una ciutadania democràtica, per la qual cosa hem de poder exigir-li comportaments democràtics, aliens al periclitat model androcèntric.

Sens dubte, les institucions públiques de Catalunya tenen l’obligació de donar exemple de paritat als agents privats de la cultura. No podem exigir al teixit empresarial cultural (galeries d’art, editorials, diaris, revistes, productors de cinema, programadors de teatre i música…) cap canvi de mentalitat si les institucions públiques no són punta de llança d’una realitat nova, en què la desigualtat de gènere es vegi d’una vegada per totes eradicada.

Entenem que la infrarepresentació i la infraparticipació de dones en el complex poliedre cultural és fruit d’una inèrcia de segles, i tenim el convenciment que fan falta actuacions urgents per impedir que es perpetuïn. Per això de cap manera no podem justificar que, existint la jurisprudència que la condemna i l’esmena, no es faci res per exigir-ne l’aplicació immediata. No es pot ajornar govern rere govern. Precisament en un moment de crisi com la que ara vivim, especialment cruenta per a les dones, és quan cal posar fi a aquesta situació inacceptable.

Volem contribuir a la construcció d’una Catalunya cultural basada en valors de paritat i meritocràcia i no en discriminacions obsoletes que en ple segle XXI no sols no tenen cap justificació, sinó que parlen malament de les nostres institucions. I és amb aquest ànim que el convidem a revisar les directrius que regeixen les polítiques culturals públiques per no incórrer, com s’ha fet fins ara, en la desigualtat. Perquè volem que Catalunya sigui capdavantera en igualtat de gènere, exemple de paritat. I és per això que li demanem un esforç a l’hora de fer complir la Llei d’Igualtat, un esforç que passi per la conscienciació dels agents implicats, que permeti aplicar polítiques igualitàries reals, que facin que la ciutadania es senti orgullosa de les seves fonts d’aprenentatge i entreteniment.

Tenim la certesa que es mostrarà receptiu a les nostres inquietuds, i és, doncs, amb ànim de col·laboració que ens posem a la seva disposició per facilitar-li qualsevol aclariment que pugui necessitar.

Grup de Cultura de Feministes de Catalunya



martes, 10 de julio de 2012

Dones de la cultura demanen a Mascarell un estudi sobre la paritat


Maricel Chavarría

Prop de dues-centes professionals del món de la cultura, junt amb una dotzena d'entitats i associacions de Catalunya, demanen en una carta oberta al conseller Ferran Mascarell que la crisi i les retallades no serveixin d'excusa per deixar de banda la lluita contra la desigualtat de gènere en la cultura, una xacra que es perpetua malgrat la Llei d'Igualtat 2007 que obliga a "promoure la presència equilibrada de dones i homes en la l'oferta artística i cultural pública". 

Escriptores, professionals del teatre i la dansa, la música, les arts plàstiques i visuals, els mitjans de comunicació, la ciències humanes i socials, la gestió cultural, la docència i la investigació,sol.liciten al Govern la redacció d'un informe que avaluï la presència desigual d'homes i dones en totes les manifestacions de la cultura catalana, de la mateixa manera que l'anterior ministra Ángeles González-Sinde va encarregar l'informe Mujeres y culturas: políticas de igualdad, del 2011. 

La carta,que és iniciativa del Grup de Cultura de Feministes de Catalunya -una plataforma constituïda aquesta primavera "per dones progressistes preocupades pel retrocés en drets i llibertats, i per les desigualtats agreujades per la crisi"-, convida a posar en marxa polítiques que persegueixin la igualtati garanteixin una major representativitat de les dones a tots els sectors dinamitzadors de la cultura. A més, posa a disposició de la conselleria les dades que pugui necessitar per treballar per a la paritat i sol.licita la creació de la figura del supervisor o supervisora amb visió de gènere. 

Entre les signants de la carta, que té previst lliurar-se a la conselleria de Cultura aquesta mateixa setmana, figuren les actrius Chantal Aimée, Míriam Iscla o Carme Sansa; les cineastes Isabel Coixet, Mireia Ros, Laura Mañá i la productora Isona Passola; les directores d'escena Magda Puyo, Carme Portaceli, Lurdes Barba o Marta Angelat; les escriptores Carme Riera, Rosa Regàs, Núria Amat, Najat El Hachmi, Cristina Peri Rossi i l'editora Valerie Miles; les coreògrafes Àngels Margarit, Marta Carrasco, Sol Picó i la directora artística Lydia Azzopardi; l'artista visual Eulàlia Valldosera, la fotògrafa Pilar Aymerich, la filòsofa Victoria Camps i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.

Article de Maricel Chavarría Publicat a La Vanguardia el 8 de juliol del 2012.

miércoles, 4 de julio de 2012

...i es veu una princesa!


Elisenda Roca

És ben curiós que, per segles que passin, hi ha estereotips que es mantenen arrelats amb una força digna de Hulk.
Nenes de rosa, nens de blau; nenes princeses, nens guerrers; nenes dolces, nens forts; nenes nines, nens armes; nenes bledes, nens badocs. Femení i masculí, ¿sinònims de feblesa i fortalesa? ¿Per què sembla que a alguns pares i mares els faci gràcia abocar les seves criatures cap a aquests estereotips? “M’ho demana ella, o ell”, responen. ¿Voleu dir?
De petita, era freqüent escoltar a alguns adults dir d’una nena a qui li agradava enfilar-se als arbres, o jugar a futbol, o detestar les faldilles: “Aquesta nena és un cavallot!” O d’un nen poc mogut, més interessat en llegir que a donar coces a una pilota: “Sembla una nena”.
Fa temps us vaig parlar d’una sèrie argentina que causava furor entre moltes nenes de mig món. Aquí es va poder veure per Disney Channel i va ser tot un èxit. Es deia “Patito feo” i, com en el conte infantil, tractava de tranformar la lletjor en bellesa. Però no d’un suposat ànec que finalment resultava ser un cigne, sinó d’una nena lletja que, un cop trets el corrector dental, les ulleres de mister Magoo, les trenes tibants i un vestuari volgudament ridícul, la convertien en una suposada líder de la bellesa. Patito tenia una rival anomenada Antonella, la triomfadora, la princesa de l’institut, la reina de l’estil i el glamour, una petita i sexy Beyoncé, pintada com una porta, que la menyspreava cantant: “Mira una fea, aquí hay otra fea. Aquí no pueden entrar”. Naturalment a la lletja li preocupaven els estudis; a la guapa, el maquillatge i la roba de moda. Totes dues estaven enamorades del mateix noi, un pusil·lànime que es deixava manipular pel grup de les guapes malvades. Un paper ben galdós el del noiet. La sèrie, protagonitzada per adolescents, era seguida al nostre país per nenes de cinc i sis anys en amunt.
Potser vaig equivocada però, estem segurs que als tres anys, ¿ja volen maquillar-se, tenyir-se, fer-se la pedicura i la manicura, i aprendre a fer desfilades de moda?
Mireu aquest reportatge de Canal Sur sobre “Princelandia”. Com diu l’experta de la perruca rosa (sí, sí, rosa, no rossa): “Están aquí para que sepan que hay que cuidarse”. Res a veure amb voler disfressar-se per Carnaval, sinó amb aprendre un model que quedarà enquistat per sempre més en els seus caparronets. Feu atenció quan la reportera pregunta a una nena: “¿Por qué has venido aquí?”. La nena no sap que respondre i l’excitada reportera respon per ella: “¡Porque quieres ser una princesa!”
Deixem que les criatures siguin criatures i ja decidiran quan siguin grans si volen tenyir-se, maquillar-se, pintar-se les ungles, tatuar-se o foradar-se amb piercings. No maquillem la seva infantesa, no les fem créixer abans d’hora.
Article d'Elisenda Roca, periodista i presentadora de programes de TV , Publicat a Ara criatures