lunes, 7 de diciembre de 2015

Artemisa o l'esperit rebel

Sara Berbel conversant amb la Dra. Jean Shinoda Bolen


Artícle de la Psicòloga Sara Berbel Sánchez publicat a Dones en Xarxa, Catalunya Plural

Al meu costat la Dra. Jean Shinoda Bolen em mira seriosament mentre preparo les meves notes i penso que ser una "dona viril" és una acusació que encara avui se sent freqüentment destinada a aquelles que no actuen com s'espera d'acord a l'estereotip.

Mary Wollstonecraft, George Sand o Simone de Beauvoir van fer saltar pels aires, cadascuna a la seva època, la concepció del "ser dona". Van ser brillants intel·lectuals, van estimar la literatura i el pensament, van buscar activament la independència econòmica, van explorar noves fórmules afectives fora del matrimoni, es van implicar apassionadament en la defensa de les dones i el canvi social i totes, invariablement, van ser acusades de comportar-se com "dones virils".
Al meu costat la Dra. Jean Shinoda Bolen em mira seriosament mentre preparo les meves notes i penso que ser una "dona viril" és una acusació que encara avui se sent freqüentment destinada a aquelles que no actuen com s'espera d'acord a l'estereotip. "Són com homes" -es diu d'elles, o bé "es masculinitzen". No obstant això, afortunadament per a les dones, el rang de possibles comportaments femenins és molt més ampli del que l’encotillat cànon designa per a nosaltres.
I aquest coneixement l'hi devem, principalment, a científiques feministes com la Dra. Jean Shinoda Bolen que va aprofundir ja en els anys noranta en els diversos models psicològics que conformen les personalitats femenines. En el seu llibre Les deesses de cada dona va proposar una nova psicologia de les dones basada en els patrons arquetípics que personificaven set deesses principals de la mitologia clàssica. La seva gran aportació va ser mostrar els models de dones dependents (aquells agradables per al patriarcat ja que els encarnen dones submises o vulnerables, dones que es defineixen en funció del seu vincle de parentiu -esposes, mares o filles-), i a més models alternatius de dones independents (existents també a la mitologIa grega), actives, rebels i no definides per les seves relacions masculines. D'aquesta manera, ampliava el camp d'actuació de totes aquelles dones perilloses o estranyes per als valors patriarcals alhora que els atorgava realitat, consistència i reconeixement.
Ara, més de vint anys després, Jean Shinoda Bolen arriba a Barcelona a presentar el seu nou llibre Artemisa, un dels mites que representa la personalitat de la dona rebel, l'activista, la que no es resigna i vol canviar el món, la que alberga al seu interior un "esperit indòmit". "Quan la passió i la perseverança es presenten juntes dia rere dia, la voluntat indòmita que sorgeix d'elles ens dota d'una energia que pot traspassar límits" -diu l'autora.
Quan li pregunto per què precisament ha escollit a aquest patró arquetípic per aprofundir-hi en aquests moments del segle XXI em contesta que té la intuïció que és el moment d'impulsar a totes aquelles dones que guarden alguna relació amb el mite d'Artemisa. "Ens trobem en la tercera onada del moviment feminista" -explica- "i aquesta és l'època en què totes les activistes han de prendre les regnes per eradicar d'una vegada el patriarcat i tot el dolor i violència que comporta". La Dra. Bolen creu que, aïlladament o de forma dispersa no serà possible canviar les situacions d'opressió i per això fa anys que promou els "cercles de dones" des de San Francisco, ciutat on viu, com a espais en els quals donar i prendre energia per continuar en la lluita personal i col·lectiva. És una ferma defensora que el canvi comença des de baix i progressivament ascendeix fins impregnar tots els estaments socials. El va descriure en el seu llibre El millonésimo círculo i creu que ara els cercles poden transcendir països i nacionalitats ja que a tot el món hi ha dones que estan defensant els seus drets i treballant per unes altres, qualitats típiques de la personalitat mítica d'Artemisa.
La seva proposta consisteix a encoratjar a les nenes aquests aspectes, sovint reprimits, que trenquen amb els mandats establerts i que cadascuna pugui trobar en si mateixa aquesta rebel·lia que la conduirà a la llibertat. "Els fills i filles de les feministes actuals protagonitzaran el canvi que estem esperant" afirma, mentre somriu confiadament. La miro i veig una dona d'aspecte fràgil però determinació indestructible, apassionada i perseverant, sens dubte, una Artemisa entre nosaltres.

Premio María Luz Morales para artículos sobre el empoderamiento de la mujer



  • El galardón es impulsado por ‘La Vanguardia’, la Fundació La Caixa y el OCG

El lugar que ocupan las mujeres en la sociedad, su plena participación en todos los sectores y, sobre todo, en las decisiones que afectan a sus vidas, es un indicador de su nivel de desarrollo y modernidad. Es una evidencia: ningún país alcanzará su pleno potencial sin empoderar a la población femenina. Pero pese a los progresos realizados, este nuevo escenario todavía tiene un pálido reflejo en los medios de comunicación. Por ello La Vanguardia, la Fundació Bancaria La Caixa y el Observatorio Cultural de Género han acordado impulsar de forma conjunta el Premio de Periodismo María Luz Morales, que pretende incentivar trabajos periodísticos que indaguen en esta realidad desde un punto de vista positivo y con la mirada puesta en el futuro.
La iniciativa parte del Observatorio Cultural de Género (OCG), creado en el 2013 para denunciar la escasa presencia de las mujeres en el ámbito de la cultura y darles mayor visibilidad. A lo largo de estos años ha elaborado diversos informes sectoriales (periodismo de opinión, cine catalán reciente y premios literarios ; este último se presentará el día 15 en el CCCB) y organizado actividades relacionadas con la mujer y la cultura. Fue precisamente a raíz del ciclo de conferencias Grandes catalanas celebrado el pasado año en el Ateneu Barcelonès cuando el periodista Lluís Reales, que impartió la charla sobre la figura de María Luz Morales, propuso organizar un premio con su nombre. “Nos pareció una idea fantástica, porque es una buena manera de rendir homenaje a una mujer extraordinaria, periodista, escritora, traductora... Una pionera en muchos aspectos que en momentos difíciles supo moverse en un mundo de hombres, pero hoy prácticamente olvidada”, señala la directora del OCG, la escritora y crítica literaria Mª Ángeles Cabré.
Directora de La Vanguardia durante la Guerra Civil a caballo entre 1936 y 1937 durante apenas unos meses, María Luz Morales (A Coruña, 1889-Barcelona, 1980) fue la primera mujer que dirigió un diario en el Estado español. Mujer culta y progresista, Morales fue nombrada por un comité obrero cuando La Vanguardia fue incautada por la Generalitat. Al finalizar la guerra fue primero recluida en un convento y posteriormente inhabilitada profesionalmente. Hasta que pudo volver a ejercer su profesión, en 1978, empleó seudónimos masculinos. “Escribió novelas, teatro, biografías e incluso adaptaciones de clásicos para niños, que marcarían a intelectuales como Martín de Riquer... Ella estuvo siempre en primera línea y fue amiga de Gabriela Mistral y Marie Curie, a quien acompañó en sus visitas a España”, recuerda Cabré.
Una excelente embajadora, por tanto, para un premio que quiere alentar trabajos periodísticos que se hagan eco de cómo las mujeres van tomando las riendas de sus propias vidas y profesiones. En su primera edición el galardón está dotado con 4.000 euros (para un artículo periodístico publicado durante el 2015 en la prensa en soporte papel o digital) e incluye un áccesit de 1.500 euros para trabajos aparecidos en otros formatos digitales (vídeos, webdocs, podcasts, etcétera). Los premiados recibirán asimismo una pieza artística realizada por una artista menor de 35 años, que variará en cada convocatoria. Los artículos pueden enviarse por correo electrónico a la dirección del OCG (observatoricultural@gmail.com) antes del 31 de enero del 2016 y el fallo será emitido por un jurado integrado, entre otros, por Mary Nash (catedrática de la UB especializada en historia de las mujeres), Neus Bonet (decana del Colegio de Periodistas de Catalunya), Salvador Alsius y la periodista cultural de La Vanguardia Maricel Chavarría.